Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada és una escriptora del segle XX que va escriure bastants llibres sobre els grans genocidis de la història de la humanitat. Tant el Quadern d'Aram com el Violí d'Auschwitz ens parla de les matances i les atrocitats que han dut a terme uns pobles contra uns altres.
El Quadern d'Aram ens narra la història de com un jove armeni consegueix fugir dels seus perseguidors i de com ell i la seva mare sobreviuen a la matança dels turcs contra el seu poble. L'Aram aconsegueix una feina com a coralles gràcies a Iorgos, que més endavant es convertirà en un gran amic seu i li donarà la mà de la seva filla. Aquest llibre m'ha donat a conèixer una de les històries més negres i obscures de la humanitat, però a la vegada m'ha conscienciat i m'he adonat de tot el que han patit els armenis a mans dels turcs. Jo recomanaria aquest llibre a la gent que els interessi la història.













-Trebisonda (ciutat d'Aram)
-Van (a la riba del llac)
-Ecmiadzin
-Jerevan (s'hi estan força temps)
-Atenes
-Corint
-Patràs i Bríndisi (hi fan escala)
-Gènova
-Marsella


El violí d'Auschwitz és un llibre que si haig de donar una opinió sobre ell, haig de dir que m'ha agradat molt. La història ha aconseguit atrapar-me d'una manera captivadora i apassionant. Aquest meravellós llibre ens narra la història d'un lutier que està reclús en un camp de concentració alemany, primer ens descriu com de dura era la vida en aquells camps. Després un dia el criden per anar a treballar a la mansió del comandant, on un músic magnífic desafina per una esquerda que s'ha fet al violí, i ell, altruistament i per salvar el seu company, diu que el pot arreglar, i així ho fa. El comandant en veure el seu magnífic treball el destina a construir un gran violí. Construir un violí en condicions és una feina díficil però ell té un gran talent. Més tard descobreix que el comandant i el metge, que era una persona malèfica i la por de tots els presoners, havien fet una aposta que consistia que si el lutier acabava el violí en un cert termini que no sabia i sonava bé, el metge li donava una caixa de vi al comandant, i si era a l'inrevés, el jove lutier cauria en mans del metge. Finalment acaba el violí i surt bé. El músic que havia salvat el lutier, amb qui havia fet una gran amistat, es salva del camp de treball perquè un músic convidat pel comandant el treu d'allà d'amagatotis. Al cap d'uns anys aquell violí construït pel seu amic veu que el té una dona que més tard sabrà que és la filla d'en Daniel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada